Literatura

En el triomfal retorn a València del novel·lista, el 15 de maig de 1921 i els homenatges rebuts de la Ciutat, Blasco Ibáñez visita el seu amic don José Benlliure a la seva casa-estudi del carrer de Blanquerías, per intercanviar impressions sobre les il·lustracions que està realitzant per a una edició especial de la seva novel·la, que s’havia convertit en la més popular de les seves obres.

Tant era el seu interès perquè Benlliure il·lustrés la seva obra que estava disposat, segons havia comentat, a cedir els drets d’autor d’aquesta edició en favor de don José, si això havia de ser necessari per convèncer-lo. Tampoc era la primera vegada que s’il·lustrava aquesta novel·la, ja que el 1903, el pintor Antonio Fillol ho va fer amb 80 il·lustracions, però no va ser gran l’èxit de l’edició, malgrat la vàlua de l’il·lustrador. El 1932, amb la inauguració al Palau del Retiro de Madrid, de les Manifestacions d’Art Valencià, van cridar l’atenció les 52 obres presentades per José Benlliure per a l’edició de La Barraca.

No obstant això, el projecte es va retardar, potser per haver iniciat Blasco el seu viatge al voltant del món, o per haver-se lliurat a les seves activitats en el camp del cinema; el cert és que l’escriptor va morir el 28 de gener de 1928 i el seu gendre, Fernando Llorca, gerent de la llavors Editorial Prometeo, va pensar en la conveniència d’editar l’antic projecte de La Barraca com a homenatge pòstum.