Característiques
La singularitat del Tribunal de les Aigües ve donada per diverses raons, si bé, algunes de les característiques més rellevants del tribunal, segons l’estudi realitzat pel professor V. Fairén Guillém (El Tribunal de las Aguas de Valencia y su proceso. València, 1975) es destaquen:
- La concentració. Perquè els síndics tenen davant seu el que s’anomena instrucció processal del fet per procedir judicialment i resoldre qüestions sense ajornaments. Hi ha el guarda/llaurador denunciant, el denunciat i tots dos exposen el seu cas, aportant proves i testimonis.
- L’oralitat. Tot el judici és a través del canal oral, tant la denúncia, presentada generalment pel guarda, fins a la sentència, passant per la indagatòria, aclarint, explicant o justificant els fets amb la intervenció del President i síndics que interroguen, també verbalment, les parts.
- La rapidesa. És la característica que, potser, més ha influït en la pervivència d’aquest tribunal al llarg dels segles. Es reuneix totes les setmanes una vegada, tracta les infraccions comeses des del dijous anterior fins a l’actual i només es poden demorar els assumptes fins a 21 dies.
- L’economia. Els judicis d’aquest tribunal no ocasionen cap despesa de tipus processal. Els síndics no perceben sou ni dieta, ja que resoldre i mediar en aquests assumptes forma part de les seues obligacions com a síndics de les séquies. El denunciat sí que ha d’abonar l’import de les despeses de desplaçament dels guardes o l’Alguatzil. Si el denunciat ha ocasionat danys i se’l condemna amb algun pagament, ha d’assumir la responsabilitat econòmica, però no es considera una despesa processal.
