Acequia Rovella
El traçat de la sèquia de Robella, Sèquia de Rovella en valencià, és la més propera a la ciutat de València i amb tota probabilitat la més antiga.
Coneguda com a sèquia de València, és l’única sèquia que travessava d’oest a aquest la ciutat, exercint la funció essencial de mantenir-la salvaguardant la seua salubritat atenent les moltes i variades necessitats d’inherents a un nucli urbà. Independentment del cabal total del riu, una part del mateix li quedava reservat per sanitat i seguretat: netejar immundícies (detritus), inclosa la sang dels escorxadors i sufocar incendis va constituir un privilegi històric anomenat privilegi de sang i foc “ mola de sang i foc ” o “privilegi de sang i foc”.
L’antic assut de Rovella es trobava entre els ponts de 9 d’Octubre i de Campanar al llit del vell llit del Túria. El seu recorregut va experimentar una transformació significativa quan es va suprimir el tram que accedia a la ciutat pel Portal de la Corona. A partir de llavors, es va obrir un nou traçat que seguia pel carrer Guillem de Castro, Xàtiva i Colom, enllaçant per diferents carrers dins de la ciutat fins a arribar a Monteolivete pel carrer Pedro Aleixandre. A la intersecció de l’Avinguda del Professor López Piñero (coneguda com a Avinguda del Saler) i institut Obrer la sèquia abocava al Valladar, des d’on es regava El Salinar, la Punta, el Perú i Natzaret. Aquest és en essència el recorregut actual que desemboca a l’atzarbe de l’actual riu Túria, canal que recull aigües pluvials i residuals de sanejament de la ciutat per a la seva gestió posterior.
Robella i el seu traçat ha patit profundes alteracions a causa de l’intens procés urbanitzador de les darreres dècades, constituint el seu paisatge avui model paradigmàtic de pressió urbanística a l’horta valenciana. Del seu patrimoni hidràulic subsisteixen l’antic assut, les restes del qual es localitzen al llit de la vella llera, on es troba “Casa de l’Aigua” o “Casa de l’Aigua”, àrea protegida i d’alt valor patrimonial, així com diverses restes arqueològiques que apareixen periòdicament amb motiu d’obres al centre històric, dins del perímetre.
El seu traçat es modifica arran de l’execució de l’anomenat Pla Sud, després de la riuada de 1957, desenvolupat als anys 60 en diferents etapes. La presa d’aigua actual es troba al terme municipal de Quart de Poblet a l’ assut del repartiment juntament amb les Sèquies de Rascanya, Favara i de l’Or o Comunitat de Regants del Rio Túria. A través del terme Municipal de Mislata, paral·lel al riu, arriba fins a l’antic assut on empalma amb el traçat antic. Per això la seva zona tradicional d’horta ha quedat configurada com una mena de mesopotàmia entre les dues lleres del Túria: el vell al nord i el nou al sud.
