Acequia Quart
El tram principal de la sèquia de Quart-Benàger-Faitanar discorre pel terme municipal de Manises. A l’alçada del nucli urbà, travessa el nucli històric i una antiga terrassa fluvial on, fa segles, es va desenvolupar l’horta tradicional del municipi, regada mitjançant boqueres obertes directament a la sèquia mare. D’una d’aquestes boqueres neix la sèquia independent de Faitanar.
Després de passar sota diverses antigues fàbriques, la sèquia comuna gira cap al sud, remunta el barranc del Salt d’Aigua i el travessa a través d’un aqüeducte d’origen molt antic;, els Arquets de Manises. A continuació, entra al terme municipal de Quart de Poblet, on el cabal es distribueix entre les sèquies de Quart i Benàger. al paratge denominat llengües de Sant Onofre al costat de la seva ermita.
De tot aquest sistema hidràulic encara se’n conserven elements de gran valor patrimonial: l’assut històric original —situat a uns tres quilòmetres de Manises i aproximadament 500 metres aigües avall de l’assut de Moncada—, l’aqüeducte dels Arquets, una central hidroelèctrica de principis del segle XX (al costat de l’antic molí de Daroqui, la construcció del qual implicà).
La central hidroelèctrica de Daroqui, construïda el 1905 i actualment en desús, va obligar a augmentar la capacitat del canal des de l’assut fins a la pròpia central. Les comunitats de regants de Quart i Benàger-Faitanar van autoritzar l’aprofitament de l’aigua per a la producció elèctrica, tot i mantenir la titularitat del recurs.
L’aqüeducte dels Arquets permet salvar el barranc del Salt de l’Aigua, al límit oriental del terme municipal de Manises i molt proper al de Quart de Poblet. Aquesta infraestructura ha suscitat històricament l’interès d’especialistes i estudiosos, i se’n considera probable l’origen romà. Amb una longitud aproximada de 230 metres, està format per 28 arcs de diferents llums, reforçats i restaurats en diverses etapes històriques. Ja el 1273, el rei Jaume I esmentava el seu deteriorament i la necessitat de reparar-lo. Es tracta de l’obra hidràulica de dimensions més grans vinculada a les sèquies de la Vega de València i l’únic aqüeducte de gran envergadura conservat a la comarca. Recentment per tarase d’un moment catalogat històric artístic i protegit va ser cedit a l’Ajuntament de Manises per conservar-lo millor, amb obligació de respectar la seva funció d’aqüeducte de conducció d’aigua de les concessions de reg de les Comunitats de Regants de Quart, i Benajer-Faitanar.
Avui la seva zona jurisdiccional de reg se circumscriu majoritàriament a l’horta existent entre la Nacional o A III i el municipi d’Aldaia, partides del Bras Fora, reg del Dimarts, roll del Mig i Divendres entre d’altres, incloent-hi terres del terme municipal d’Aldaia, així com terres a l’altra banda del Nou Cauce.
Les seues Ordenances van ser aprovades per Auto de 2 de Desembre de 1709 promulgat pel llicenciat i advocat dels reals consells i alcalde major de la Ciutat de València i en nom de la seua majestat Felip V.
