Història

El Tribunal de les Aigües de la Vega de València és la institució de justícia més antiga existent a Europa. Si bé és cert que, des de temps dels romans, ja existia alguna institució jurídica que resolguera els problemes de l’aigua en terres de València, el Tribunal de les Aigües data dels temps d’Al-Àndalus i, molt possiblement, de l’època del Califat de Còrdova, perfeccionada des dels primers moments de la conquesta del Regne de València pel rei en Jaume.

El model de justícia que presenta, reconegut per totes les ideologies, cultures i pobles que configuren la rica personalitat valenciana, ha resistit el pas del temps. Ni la València foral, ni el centralisme de nou encuny borbònic, ni les Corts de Cadis de 1812, restaren jurisdicció a aquest tribunal, un tribunal que la Constitució espanyola de 1978, el nostre Estatut d’Autonomia, la Unesco, així com altres organismes d’àmbit internacional, valoren i tenen en gran consideració.

L’escassetat d’aigua per al reg a la fèrtil vega de València posa de manifest les bondats de l’horta de València i la necessitat d’una distribució sàvia, equitativa i justa de l’aigua que havia d’arribar a les 17.000 hectàrees de terra de regadiu a través d’un complex sistema de séquies mare, amb els seus braços i filloles (“sequiols” i “sequiolets”), que prenien l’aigua del riu Túria. D’ací va nàixer el concepte de “fila” (etimològicament, ‘part extreta d’un tot’), que no és un volum fix d’aigua sinó variable en funció del cabal total del riu.

Són concretament huit séquies mare les que prenen aigua del riu Túria a través dels seus assuts. Per la riba dreta, les de Quart, Benàger i Faitanar, Mislata-Xirivella, Favara i Rovella; per la riba esquerra, les de Tormos, Mestalla i Rascanya. Elles són les encarregades de retirar del riu la part corresponent de les 138 files en què es distribueix l’aigua del cabal existent en el lloc on arranca la primera de les séquies, la de Quart; d’aquesta manera, l’aigua arribarà fins a l’última d’elles i fertilitzarà els camps corresponents sense veure’s perjudicada per la seua situació geogràfica. Hui, les modificacions ocasionades per la construcció del nou llit del riu Túria amb la Solució Sud han fet variar el sistema d’assuts amb l’aparició de l’Assut del Repartiment (‘La Cassola’), del qual prenen aigua les séquies de Rascanya, Rovella i Favara, a més de la séquia de l’Or.

Tanmateix, l’organització dels regs precisa d’una institució que tinga cura de l’administració de l’aigua, assumint certes normes amb les quals la saviesa i l’experiència de l’home de l’horta l’ha anat dotant.

Les Comunitats de les séquies es regeixen per velles ordenances, transmeses per via oral des de temps dels àrabs i escrites des de principis del segle XVIII.

És la junta administradora (elegida democràticament entre tots els membres de la Comunitat, igual que el síndic-president de la mateixa) qui vetla pel compliment estricte de les normes sobre les quals es basa aquest tribunal.

Per a poder formar part d’aquesta institució, els membres han de ser llauradors, cultivadors directes de les seues terres i amb reconeguda fama d’“home honrat”.

El síndic i els vocals reben ajuda en el seu treball d’una figura molt rellevant en aquesta àrea: el Guarda de la séquia. L’ofici de guarda és més que un ofici: és compromís, lleialtat i honor. La persona que exerceix com a guarda és qui té la responsabilitat que l’aigua arribe a tots els agricultors segons el seu torn o tanda de reg i és, per tant, qui ha de donar part de les infraccions comeses, si n’hi ha, perquè aquestes siguen denunciades i jutjades al Tribunal de les Aigües.

El Tribunal de les Aigües està constituït, per tant, pels síndics de les huit séquies, té un president, que a més és síndic; per tant, és elegit d’entre els síndics de les séquies, i s’elegeix de manera biennal.

No és habitual que una institució d’aquestes característiques haja perdurat al llarg del temps. Hi ha alguns detalls que expliquen el seu perfecte funcionament i la raó de la seua supervivència. Alguns d’aquests motius són:

En primer lloc, el Tribunal no sols té autoritat sobre una séquia, sinó sobre el conjunt de les mateixes.

En segon lloc, els seus síndics han sigut elegits democràticament d’entre els membres regants de la seua respectiva comunitat; és a dir, no es tracta d’una autoritat superior la que imposa els jutges, sinó que són les bases les que trien el jutge perquè els jutge, per la qual cosa sempre es busca els membres més honestos i justos en el compliment del seu deure.

Finalment, i com posa de relleu Vicente Giner Boira (jurista, escriptor i articulista valencià amb més de 55 anys d’exercici professional i especialitzat en dret d’Aigües), els seus membres, lluny de ser persones llegues en dret pel fet de no tractar-se de persones amb formació jurídica, no desconeixen el dret que han d’aplicar, basat en unes ordenances que dominen a la perfecció i que constitueixen el corpus jurídic pel qual es regeix cadascuna de les Comunitats de les Séquies, com ara: els seus torns de reg, les obligacions de neteja de canals i séquies, el pagament d’aportacions per a despeses generals de la Comunitat, entre altres. Tot això explica la seua autoritat moral, la seua pervivència, el respecte que es té a les seues sentències, sempre acatades fins al punt que mai no ha sigut necessari acudir a la jurisdicció ordinària per al seu compliment. Fins i tot, s’ha donat el cas que algun síndic membre del mateix Tribunal haja sigut denunciat davant el Tribunal, i aquest, amb la major naturalitat, s’ha desproveït del seu blusó d’hortolà, que vesteix amb gran dignitat, com una toga de magistrat, i s’ha col·locat al lloc dels acusats per esperar la deliberació i sentència i, tot seguit, ha tornat al seu lloc al Tribunal per prosseguir l’ordre del dia.

Estudiosos del dret de totes les latituds han trobat en aquesta Institució el model de funcionament jurídic òptim; per això, el seu funcionament i trajectòria ha sigut tractat en diferents fòrums i associacions internacionals: “Water for Peace” (Washington, 1967); creació de la “International Association for Water Law”, març de 1968; “Conferència Internacional sobre els Sistemes de Dret d’Aigües al Món” (València, 1975-Caracas, 1976); aprovació del que podríem anomenar “Carta Magna de l’Aigua al món” (Mar del Plata, Argentina-1977); i, més recentment, el congrés “La gestió de l’aigua al segle XXI”, celebrat a la Llotja de València, al desembre de 1997, dins de les múltiples activitats de la fundació València III Mil·lenni.

El poble valencià té en alta estima aquesta emblemàtica institució. És per això que, en eixa cita setmanal a la qual concorren ciutadans, jutges, denunciats, denunciants, s’hi sumen també ministres, governants, cardenals, prínceps i reis, així com altres personalitats reconegudes, als quals se’ls concedeix l’alt honor de presidir i assistir a les sessions del Tribunal de les Aigües en primera persona. És un orgull que el poble valencià haja sabut salvaguardar al llarg dels segles aquesta institució com a part integrant de la rica, variada i indiscutible personalitat valenciana.