Acequia Favara
La sèquia de Favara, amb una dotació tradicional de 14 files, neix al terme municipal de Quart de Poblet i rega les hortes del marge dret del riu Túria fins a assolir la sèquia de Rovella i els arrossars de l’entorn de l’Albufera de València. La construcció del denominat Pla Sud (la “Solució Sud”) va modificar profundament el seu àmbit de reg, deixant la major part de les seves terres al sud de la nova llera del Túria.
El seu assut primitiu —actualment substituït per la presa a l’Assut del Repartiment— va quedar enterrat sota la runa de l’antic llit després de les obres iniciades el 1970. Des de Mislata, la sèquia avançava paral·lela a la de Rovella, aproximadament per l’entorn de l’actual carrer de Brasil, continuant pels carrers Doctor Sempere i els carrers Doctor Sempere. Des d’allà es dirigia cap a la ciutat per l’avinguda Pérez Galdós, creuava l’avinguda del Cid —on es trobava el roll de Patraix— i travessava Safranar i el barri de Sant Isidre, vorejant després el Cementiri General de València i discorrent al costat del marge esquerre de la nova llera del Túria.
Entre els seus principals braços històrics hi ha el de Jesús, el roll de Tomasot, el roll de Rosella i el braç de les Monges, que travessaven el barri de Malilla cap a l’entorn de les avingudes actuals d’Ausiàs March, Germans Maristes i de la Plata, abastant l’espai comprès entre l’avinguda de Peris i Valero i la nova llera. Altres ramals secundaris van ser el roll de la Barca, el de Segarra, el de Boira, el de Lloseta, la sèquia del Rei i el braç de Pataca.
A l’altra banda de la nova llera, la sèquia de Favara continua desplegant una àmplia xarxa de braços, sequiols i sequiolets que reguen les hortes d’Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja i Albal.
Històricament, Favara ha estat una de les sèquies de major dimensió i cabal de la Vega de València, fet que explica la riquesa del seu patrimoni hidràulic: partitres, molins, llengües i altres infraestructures. La seva antiguitat està documentada des de l’època islàmica, i molts d’aquests elements tenen l’origen en aquell període. L’assut original se situava al terme de Quart de Poblet, prop de Mislata, i va desaparèixer amb les obres de la canalització del Túria i el Pla Sud.
Entre les singularitats destaca l’existència d’una de les poques infraestructures hidràuliques subterrànies de la Vega: un sifó construït al tram final del sistema per salvar el barranc de Torrent o Massanassa i conduir l’aigua fins als termes de Catarroja i Albal.
La seua proximitat a la ciutat de València va afavorir també la instal·lació de nombrosos molins al llarg del seu recorregut, tant en època medieval com en segles posteriors, cosa que en reforça la rellevància històrica dins del conjunt de sèquies tradicionals de l’horta.
