Acequia Mestalla
La sèquia de Mestalla pren les seves aigües pel marge esquerre del riu Túria i, juntament amb els seus quatre braços principals —Petra, Rambla Escamarda, Rambla de Rams i Algirós—, va abastir tradicionalment nombrosos molins, alguns ja documentats en temps de Jaume I.
Històricament, regava la franja d’horta més propera a la ciutat de València i estenia el seu perímetre fins al mar, aconseguint els actuals barris del Grau, el Cabanyal i la Malva-rosa. És probable que la configuració actual sigui el resultat de la integració d’antigues sèquies independents. Actualment és una de les més afectades per l’expansió urbana.
El seu assut, situat aigües amunt del de Rascanya, es troba entre els termes municipals de Manises i Paterna. La sèquia mare, amb una dotació tradicional de 14 files i els quatre grans braços, s’aproxima a la ciutat a través de l’horta de Campanar.
La primera gran bifurcació correspon al braç de Petra, que neix poc després del cementiri de Campanar. Entra a la ciutat per l’entorn de l’Hospital Arnau de Vilanova i el carrer Safor, continua per la zona de Doctor Nicasio Benlloch i l’avinguda del General Avilés, travessa Joan XXIII i arriba al camí de Moncada. Allà, mitjançant llengües, se subdivideix en dues: un braç que es dirigeix cap al Poble Nou i Carpesa, i un altre —conegut com a Sant Jeroni— que s’endinsa al barri de Torrefiel.
Un altre dels ramals voreja l’actual estadi de Mestalla i, després de creuar les avingudes del General Avilés i de Campanar, s’interna al barri de Tendetes.
La sèquia mare travessa l’avinguda de les Corts Valencianes i continua per Tendetes, aproximant-se a l’antic raval de Morvedre. Després de travessar els terrenys de l’antiga Estació Valenciana, en arribar al carrer Alboraya se subdivideix als braços d’Escamarda i Rams.
El braç d’Escamarda discorre per l’entorn de l’antic convent de carmelites cap a la zona de Genaro Lahuerta, on torna a dividir-se als braços d’Agret i les Files (Fonda i Ampla). Rega Benimaclet, el camí de Vera i l’entorn actual de la Universitat Politècnica de València.
El braç de Rams es dirigeix cap als Jardins del Real i l’avinguda de Blasco Ibáñez. Seguint el traçat del carrer d’Arts Gràfiques, se subdivideix al braç de l’Arquet —que travessa Blasco Ibáñez i l’avinguda de Catalunya en direcció a la Malva-rosa— mentre el ramal principal continua cap a l’estadi de Mestalla, travessa l’avinguda d’Aragó, s’endinsa al barri de Sant Josep i es dirigeix finalment cap a l’actual bule.
Per part seva, el braç d’Algirós se separa de la sèquia principal a l’alçada de l’avinguda de Burjassot. S’acosta al marge esquerre del riu, creua els Jardins del Real i envolta els Jardins de Monforte, penetrant pel carrer Doctor Moliner cap a Micer Mascó. Al sud de l’estadi de Mestalla es ramifica a diversos braços: l’ullal de Sales i els braços d’Algirós, Roca, la sèquia del Gas, el molí de les Fonts i Carmona. Aquests ramals reguen històricament la zona compresa pels barris actuals de Ciutat Jardí, Albors, Aiora, Camí Fondo, la Creu del Grau i Penya-roja.
De l’antic sistema hidràulic de la sèquia de Mestalla amb prou feines es conserven elements patrimonials: l’assut del segle XVII, amb les seves goles, merlets i comportes entre els canyars del Túria, algunes llengües i només uns quants molins —quatre dels vint-i-tres que existien al començament del segle XX—
