Funcionament

Per presenciar el funcionament d’aquest tribunal n’hi ha prou d’assistir un dijous a les 12:00 h a la porta de la Catedral de la Basílica dels Apòstols. El funcionament és summament senzill. La persona denunciada és citada pel Guarda d’aquella séquia per assistir al tribunal el dijous següent. La persona denunciada pot ser citada fins a tres vegades. Si no hi acudeix, un cop admesa la denúncia, se la jutja en rebel·lia i pot ser condemnada. Mai no ha estat necessari.

Els síndics de les vuit séquies s’asseuen als seients assignats a cadascuna de les seves respectives séquies. L’Alguatzil del Tribunal obre la sessió. Porta com a insígnia un arpó impropi de llautó daurat, amb dues pues, una d’elles encorbada, que era l’instrument amb què separaven i recollien les taules de les ranures dels partidors. L’Alguatzil és qui sol·licita al President la vènia per iniciar les citacions i crida públicament els denunciats (si n’hi ha).

Se sent el famós «Denunciats de la séquia de Quart»! i així, successivament i en dues ocasions per cada séquia. En cas d’haver-hi denunciats, aquests hi acudeixen acompanyats pel guarda de la séquia. Les citacions es fan en l’ordre en què les séquies prenen l’aigua del riu; per això, comencen per la de Quart i acaben per la de Robella, l’última.

És el guarda qui exposa el cas o presenta el querellant, si hi ha acusador privat. Acaba amb la frase ritual: «Es quant tenia que dir». El President inquereix: «què té que dir l’acusat?», i l’acusat passa a defensar-se. Ja ha caigut en desús el cèlebre «calle vosté i parle vosté», igual que aquell antic costum, de tradició àrab, d’assenyalar amb el peu a qui es concedia la paraula.

Els tràmits del judici del Tribunal de les Aigües són totalment verbals i el desenvolupament del judici és, en la seva totalitat, en llengua valenciana. Tothom hi intervé en nom propi, sense advocats ni documents escrits; poden proposar testimonis i fins i tot inspecció ocular (la «visura»). El President i els membres del Tribunal poden fer les preguntes necessàries per a una millor informació del cas i, sense més tràmit i en presència dels interessats, el Tribunal delibera i sentencia. Per garantir la imparcialitat, en la deliberació no hi intervé el Síndic de la séquia a la qual pertanyen els litigants; i també és norma que, si el denunciat pertany a una séquia de la dreta del riu, la sentència la proposin els síndics de les séquies de l’esquerra, o a l’inrevés. Si la sentència és condemnatòria, el President ho fa amb la frase ritual: «Este Tribunal li condena a pena i costes, danys i perjuins, en arreglo a Ordenances». Les Ordenances de les respectives séquies estableixen les penes per a les diferents infraccions.

Així doncs, no hi caben recursos ni apel·lacions, ja que la sentència és executiva per si mateixa. El Tribunal només reconeix i sentencia si el denunciat és culpable o innocent. De la seva execució se n’encarrega el Síndic de la séquia. D’aquesta manera tan simple i senzilla, alhora que tan efectiva i respectada per tots els membres d’una comunitat agrícola, el laboriós poble valencià ha solucionat els seus problemes d’aigües des dels temps més remots. No hi ha advocats, no hi ha documents, no hi ha llarguíssims tràmits burocràtics que endarrereixin allò que constitueix el més elemental dels drets humans: la justícia.

I si us pregunteu quins són els motius més freqüents de denúncies… n’hi ha de diferents tipus: furt d’aigua en temps d’escassetat, trencament de canals o murs, «sorregar» abocant aigua en camps veïns que malmeten la collita per excés d’aquesta, alterar els torns de reg prenent l’aigua el dia que no pertoca, tenir les séquies brutes que impedeixin que l’aigua circuli amb regularitat, aixecar la «parada» quan un regant està fent ús del seu torn, regar sense sol·licitar torn, ..

La jurisdicció s’estén, així mateix, a persones alienes a les comunitats de regants que han causat algun perjudici al sistema de regs, ja que, amb els seus actes, han entrat per decisió pròpia en l’esfera de competències del Tribunal. En cas de no comparèixer, també se’ls pot condemnar, i després es pot acudir a la via ordinària presentant la corresponent demanda civil pels danys i perjudicis causats, adduint entre les proves la sentència condemnatòria del Tribunal de les Aigües.

Els tràmits del judici, com ja s’ha dit, són totalment verbals. No obstant això, després de la primera Llei d’Aigües, la necessitat de deixar una certa constància va conduir a un Llibre Registre en què figuren unes poques dades de cada judici, com ara: séquia on es va produir el fet, nom del denunciat i del denunciant, motiu de la denúncia, resolució i data.

El Tribunal té una doble funció: judicial i administrativa. Per costum, s’utilitza el nom de Tribunal dels Sequieres de la Vega de València per referir-se a aquestes dues funcions conjuntament, mentre que el nom de Tribunal de les Aigües es reserva per a les funcions judicials pròpiament dites. En realitat són dos òrgans diferents però que actuen el mateix dia, lloc i hora, i integrats per les mateixes persones (el síndic és, alhora, jurat i sequiere) o amb una lleugera variació: la Séquia de Robella té un Síndic-jurat i un Síndic-sequiere, i la Séquia de Xirivella no té Síndic-jurat. Quan acaben de ser jutjats els casos denunciats en el marc de la Porta dels Apòstols, els síndics passen a la veïna Casa-Vestuari per tractar els assumptes comuns; en aquest cas són nou els síndics, ja que s’hi incorpora el representant de Xirivella.

El problema fonamental a tractar és la situació de l’aigua del riu; segons el cabal, es decideix obrir més o menys els torns de les séquies i, si escau, sol·licitar, acudint a antics privilegis concedits pel rei Jaume II, el 1321, aigua de la séquia de Montcada (l’antiga séquia Reial o de Puçol). En aquest aspecte administratiu, el Tribunal està subjecte al Comissari d’Aigües, com a entitat superior, que haurà de resoldre les qüestions plantejades entre el Tribunal de les Aigües i el Sequier major de Montcada. Actualment, el tema principal de les reunions està relacionat amb la sortida d’aigua del Pantà de Benagéber. La funció jurisdiccional és competència exclusiva del Tribunal; en la seva funció administrativa, aquest es veu auxiliat pels lletrats de totes les comunitats, que aconsellen sobre ordenances, intervenen davant la jurisdicció ordinària, presenten els recursos en defensa de l’Horta, etc …