Acequia Torms
La sèquia de Tormos és la primera de les sèquies pertanyents al Tribunal de les Aigües de la Vega de València que pren aigua pel marge esquerre del riu Túria. Es regeix per les seves pròpies ordenances aprovades per Reial Ordre de data 10 de juny de 1843.
El seu traçat s’estén al llarg d’uns dotze quilòmetres, des de la seva assut al terme municipal de Paterna fins a desembocar a la sèquia de Rascanya, al Molí de Canyars a Tavernes Blanques.
Amb una dotació tradicional de 10 files, i mantenint el sistema de “caminar-se a la sortida del sol”, rega travessant les hortes de Quart al costat de la llera del Túria, Paterna, Godella, Burjassot, Tavernes Blanques i València, i les seves pedanies de Benimamet, Beniferri, Borbotó, Poble Nou i Carpesa.
En el seu recorregut, després de separar-se de l’antiga llera del Túria al punt on comença la nova llera, s’inicia el seu procés de ramificació amb els braços de la Fila i el Tragaor, i posteriorment a la zona nord de Campanar es produeix la primera gran divisió, al Molí de Bon Any on es parteix la sèquia als braços de Burjassot-Borbotó i Benical.
El de Burjassot-Borbotó, a l’esquerra, pren direcció nord-oest, travessa subterrani l’autovia d’Ademús i surt a superfície al Quadrat de BUrjassot, regant des de les llengües de Burjassot-Alboergí l’horta de Burjassot i Godella, posteriorment entra a la zona de Borbotó per regar i Carpesa fins a Tavernes Blanques.
El de Benicalap es partia posteriorment a les llengües de Burjassot-Benicalap. Actualment modificat amb motiu de la urbanització de la zona, es conserva entubat el reg al sector del braç de Burjassot, del qual sorgeixen el Braç de les Barraques i el del Poble Nou, que reguen l’horta de Benicalap i el Poble Nou a la zona sud del Braç de BUrjassot-Borbotó, així com la zona més Canyars i al Barranc de la Font.
La zona pròpiament del Braç de Benicalap, des de la construcció de la Ronda Nord, es travessa entubada fins a la Ciutat de l’Artista Faller on passa per sota de Joan XXIII a regar l’horta més propera a València en el camí vell de Godella.
En l’actualitat, si bé la superfície regada per la sèquia de Tormos s’ha reduït sensiblement a finals del segle XX a la part més pròxima a la capital, actualment les seves 555 hectàrees de superfície són considerades com el sector més ben conservat d’aquesta part de l’horta de València, concentrades a les proximitats de Benimàmet i Campanar i les hortes situades.
Entre els elements patrimonials que encara conserva destaca el seu assut, situat al riu Túria entre els termes de Manises i Paterna, i que per mitjà de la resolució de 7 d’octubre de 2004 de la Direcció General de Patrimoni Cyltural Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, publicada al BOE 291/2004 de 1 cultural, amb categoria de conjunt històric per una banda i de monument per l’altra, incoat a favor dels assuts de les sèquies del Tribunal de les Aigües de la Vega de València.
Aquest Assut segueix conservant la seva construcció original, en ús des del seu origen, havent superat la riuada del 1957 i la DANA del 2024. Igualment es conserven en funcionament estructures tradicionals com l’escala, les goles, la comporta i l’almenara, en convivència amb elements moderns que el doten de més funcionalitat i que estan perfectament
Dels pocs molins que van arribar a instal·lar-se en aquesta sèquia, a causa de la seva relativa llunyania de la ciutat, encara se’n conserven alguns edificis, com el molí de Llobera, el de Colau, el del Sol i el de Bon Any i el molí del Salt, a Burjassot i el de Canyars a Tavernes Blanques, a part del desaparegut.
