Séquia de Favara

luis moncholi domingo D. Luis Moncholí Domingo

Síndic de la Séquia de Favara

Favara , en les seues 14 files , té el seu origen a Quart de Poblet i rega les hortes del marge dret del riu , fins a la séquia de Rovella i els arrossars de l'Albufera de Valéncia . La Solució Sud va dividir les seues terres de reg , deixant la major part de les mateixes al sud del nou riu .

El seu primitiu assut (hui en dia pren aigües de l'Assut del Repartiment ) , es troba enterrat entre les ruïnes del vell riu des de 1970 . La séquia s'acostava des de Mislata , paral·lela a la seua veïna Rovella , al costat de l' actual carrer de Brasil , per els carrers Dr Sempere i Alcalde Albors al paratge del Molí de les Nou Moles , cap a la ciutat , seguix per l'avinguda Pérez Galdós , creua l'avinguda del Cid , on es trobava el roll de Patraix , i pel Safranar i el barri de Sant Isidre , vorejant a continuació el Cementeri General de Valéncia , continua per el marge esquerre del nou riu Túria . Els seus braços de Jesús , roll Tomasot , roll Rosella , braç de les Monjos ... es diriguen a través del barri de Malilla , cap als voltants de les avingudes d'Ausias March , Germans Maristes i de la Plata , comprenent l'espai comprés entre l'avinguda de Peris i Valero i el Nou Túria . Braços i séquies secundaris de la mateixa séquia de Favara són : el roll de la Barca , el roll de Segarra , el roll de Boira , el roll de Lloseta , la séquia del Rei i el braç de Pataca . A l'altra banda del nou Túria, la séquia s'interna amb els seus braços , sequiols i sequiolets per regar les hortes d'Alfafar , Benetússer , Massanassa , Catarroja i Albal.

favara

Històricament, la séquia de Favara ha segut una de les de majors dimensions i volum d'aigua de totes les de la Vega de Valéncia, raó per la qual el seu patrimoni arquitectònic va ser dels més rics i importants (partidors, molins, llengües ... ); Com que la seua antiguitat es troba perfectament documentada en època islàmica, molts d'aquests elements es remunten a aquells dies. El seu assut es trobava al terme de Quart de Poblet, ja prop de Mislata, perdut en l'actualitat per les obres del nou riu Túria i la Solució Sud. Així mateix, manté una de les poques arquitectures hidràuliques subterrànies de la Vega, un sifó ja molt al final del seu sistema per creuar el barranc de Torrent o Massanassa i portar l'aigua als termes de Catarroja i Albal. Igualment, la seua proximitat a la ciutat de València va motivar que foren molts els molins en ella instal·lats, tant en l'època medieval com en els segles recents.

 

Secretaria: C/. Concordia nº 3 - b.- 46003 VALENCIA.- Tel. 96 391 90 24 Contacte: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Galeria d'imatges

We use cookies

We use cookies on our website. Some of them are essential for the operation of the site, while others help us to improve this site and the user experience (tracking cookies). You can decide for yourself whether you want to allow cookies or not. Please note that if you reject them, you may not be able to use all the functionalities of the site.