Séquia de Favara

 D. Manolo Ruiz Ortega

Síndic de la Séquia de Favara

Favara , en les seues 14 files , té el seu origen a Quart de Poblet i rega les hortes del marge dret del riu , fins a la séquia de Rovella i els arrossars de l'Albufera de Valéncia . La Solució Sud va dividir les seues terres de reg , deixant la major part de les mateixes al sud del nou riu .

El seu primitiu assut (hui en dia pren aigües de l'Assut del Repartiment ) , es troba enterrat entre les ruïnes del vell riu des de 1970 . La séquia s'acostava des de Mislata , paral·lela a la seua veïna Rovella , al costat de l' actual carrer de Brasil , per els carrers Dr Sempere i Alcalde Albors al paratge del Molí de les Nou Moles , cap a la ciutat , seguix per l'avinguda Pérez Galdós , creua l'avinguda del Cid , on es trobava el roll de Patraix , i pel Safranar i el barri de Sant Isidre , vorejant a continuació el Cementeri General de Valéncia , continua per el marge esquerre del nou riu Túria . Els seus braços de Jesús , roll Tomasot , roll Rosella , braç de les Monjos ... es diriguen a través del barri de Malilla , cap als voltants de les avingudes d'Ausias March , Germans Maristes i de la Plata , comprenent l'espai comprés entre l'avinguda de Peris i Valero i el Nou Túria . Braços i séquies secundaris de la mateixa séquia de Favara són : el roll de la Barca , el roll de Segarra , el roll de Boira , el roll de Lloseta , la séquia del Rei i el braç de Pataca . A l'altra banda del nou Túria, la séquia s'interna amb els seus braços , sequiols i sequiolets per regar les hortes d'Alfafar , Benetússer , Massanassa , Catarroja i Albal.

Històricament, la séquia de Favara ha segut una de les de majors dimensions i volum d'aigua de totes les de la Vega de Valéncia, raó per la qual el seu patrimoni arquitectònic va ser dels més rics i importants (partidors, molins, llengües ... ); Com que la seua antiguitat es troba perfectament documentada en època islàmica, molts d'aquests elements es remunten a aquells dies. El seu assut es trobava al terme de Quart de Poblet, ja prop de Mislata, perdut en l'actualitat per les obres del nou riu Túria i la Solució Sud. Així mateix, manté una de les poques arquitectures hidràuliques subterrànies de la Vega, un sifó ja molt al final del seu sistema per creuar el barranc de Torrent o Massanassa i portar l'aigua als termes de Catarroja i Albal. Igualment, la seua proximitat a la ciutat de València va motivar que foren molts els molins en ella instal·lats, tant en l'època medieval com en els segles recents.

Secretaria: C/. Concordia nº 3 - b.- 46003 VALENCIA.- Tel. 96 391 90 24 Contacte: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Galeria d'imatges