Funcionament

Casa Vestuari

És sumament senzill. La persona denunciada és citada pel guarda de la séquia per al dijous següent. Fins a dos vegades més és citat i, si no acodix tampoc a la tercera citació, després d'admetre's la denúncia, se li juja en rebelia podent ser condenat. Mai ha segut necessari acodir a la força pública per a fer comparéixer a ningú.

S'assenten els síndics en les cadires assignades a cadascuna de les séquies. Assistix l’Aguasil del Tribunal, abans guarda major o verdader “atandador”, encarregat de donar l'aigua i alçar les comportes o parades, portador com insígnia d'un impropi arpó de llautó dorat, de dos pues, una d'elles encorbada, que era l'instrument en que separaven i arreplegaven les taules de les regates dels partidores. L’Aguasil, demana del President la vènia per a iniciar les citacions i crida per dos voltes públicament: “Denunciats de la Séquia de Quart!”, i acodixen els denunciats, si els hi ha, acompanyats pel guarda de la Séquia. Les citacions es van fent per l'orde en que les séquies prenen l'aigua del riu, iniciant per la de Quart, que és la primera, i acabant per la de Rovella, que és l'última.

El Guarda expon el cas o presenta al querellant, si hi ha acusador privat. Acaba en la frase de ritual: “És quant tenia que dir”. El President pregunta: “¿qué té que dir l’acusat?””, i passa a defendre's l'acusat. Ya ha caigut en desús el célebre “calle vosté i parle vosté”, igual que aquella antiga costum, de tradició islàmica, de senyalar en el peu a qui es concedia la paraula. Els tràmits són totalment verbals. El desenroll del juí totalment en llengua valenciana. Tots intervenen en el seu propi nom, ni advocats ni documents escrits; poden propondre testimonis i inclús inspecció ocular (la “visura”). El President i membres del Tribunal poden fer-li les preguntes necessàries per a millor informació del cas i, sense més tràmit i en presència dels interessats, el Tribunal dellibera i sentencia. Per a garantisar l'imparcialitat, en la delliberació no intervé el Síndic de la séquia a la qual pertanyen els llitigants; i, també és norma que si el denunciat pertany a una séquia de la dreta del riu, la sentència la proponen els síndics de les séquies de l'esquerra, o viceversa. Si la sentència és condenatòria, el President ho fa en la frase de ritual: “Este Tribunal li condena a pena i costs, danys i perjuïns, en arreglament a Ordenances”. Les Ordenances de les respectives séquies establixen les penes per a les diferents infraccions. I no caben recursos ni apelacions ya que la sentència és eixecutiva de per sí mateixa; d'això s'encarrega el Síndic de la séquia. El Tribunal només reconeix i sentencia si el denunciat és culpable o inocent.

D'esta manera tan simple i senzilla, al mateix temps que tan efectiva i respectada per tots els membres d'una comunitat agrícola, ha solucionat els seus problemes d'aigües el laboriós poble valencià des dels temps més remots. No hi ha advocats, no hi ha documents, no hi ha llarguíssims tràmits burocràtics que retarden lo que constituïx el més elemental dels drets humans: la justícia.

En lo que respecta al motiu de les denúncies es tracta, sobretot, de: furt d'aigua en temps d'escassea, trencament de canals o murs, “sorregar” tirant aigua en camps veïns que danyen la collita per excés d'ésta, alterar les tandes de rec prenent l'aigua el dia que no procedix, tindre les séquies brutes que impedixquen que l'aigua circule regularment, alçar la parada quan un regant està usant de la seua tanda, regar sense solicitut de tanda,...

Poden, aixina mateixa, ser jujats els empleats de les séquies, tant per la seua condició de regants com per la seua actuació davant d'atres Comunitats de regants. Inclús els propis síndics, com ya s'ha comentat. La jurisdicció s'estén, igualment, a persones alienes a les comunitats de regants que han causat algun perjuí al sistema de recs, puix, en els seus actes, han entrat per pròpia decisió en l'esfera de competències del Tribunal. En cas de no compareixença, se'ls pot condenar igualment, i es pot acodir després a la via ordinària presentant la corresponent demanda civil pels danys i perjuïns causats, aduint entre les proves la sentència condenatòria del Tribunal de les Aigües.

Els tràmits del juí, com ya s'ha dit, són totalment verbals. No obstant això, després de la primera Llei d'Aigües, la necessitat de deixar una certa constància, va conduir a un Llibre de Registre en el qual figuren unes poques senyes de cada juí com el denunciat, séquia, motiu de denúncia i data.

El Tribunal té una doble funció: judicial i administrativa. Per costum, s'utilisa el nom de Tribunal dels Sequiers de la Vega de Valéncia per a referir-se a estes dos funcions, conjuntament, mentres que el nom de Tribunal de les Aigües es reserva per a les funcions judicials pròpiament dites. En realitat són dos òrguens distints pero que actuen el mateix dia, lloc i hora, i integrats per les mateixes persones (el síndic és, al temps, jurat i sequier) o en una llaugera variació (la Séquia de Rovella té un síndic-jurat i un síndic-sequier). Quan acaben de ser jujats els casos denunciats en el marc de la Porta dels Apòstols, els síndics passen a la veïna Casa-Vestuari per a tractar els assunts comuns; en este cas són nou els síndics ya que s'incorpora el representant de Chirivella.

El problema fonamental a tractar és la situació de l'aigua del riu; segons el cabal, es decidix obrir més o menys les tandes de les séquies i, si és necessari, solicitar, acodint a antics privilegis concedits pel rei Jaume II, en 1321, aigua de la séquia de Moncada (l'antiga séquia Real o de Puçol). En est aspecte administratiu, el Tribunal està subjecte al Comissari d'Aigües, com entitat superior, que haurà de resoldre les qüestions plantejades entre el Tribunal de les Aigües i el Sequier Major de Moncada. Actualment, el tema principal de les reunions està en relació en l'eixida d'aigua del Pantà de Benaixeve. La funció jurisdiccional és competència exclusiva del Tribunal; en la seua funció administrativa es veu este auxiliat pels lletrats de totes les comunitats, que aconsellen sobre ordenances, intervenen davant la jurisdicció ordinària, presenten els recursos en defensa de l'Horta, etc, etc.