Projecció Exterior
El Tribunal de les Aigües ha mereixcut l'interés de múltiples institucions i persones de l'estranger. Un eixemple ho tenim en Thomas F. Glick, de l'Universitat d'Harvard, que vingué a estudiar les nostres institucions i fruit de les seues observacions resultà el seu treball “Irrigation and Society in Medieval Valencia” (Harvard University Press, 1970), de la qual hi ha edicions en llengua espanyola publicades per les editorials Del Sénia al Segura (Valéncia, 1988) i la Biblioteca Valenciana (Valéncia, 2003).
Celebrada en Washington, en 1967 una convenció mundial baix el títul de “Water for Peace”, les gestions portades a terme pel lletrat del Tribunal, En Vicent Giner Boira, portaren a la creació de l'Associació Internacional de Dret d'Aigües (International Association for Water Law) que, el 25 de març de 1968, en sessió solemne, reuní en la Porta dels Apòstols de la Catedral de Valéncia a tres subsecretaris del Govern d'Espanya i personalitats de EUA, Argentina, Itàlia, Mèxic, Equador, Holanda i França. L'any següent, les Nacions Unides li donaren reconeiximent oficial com a “Organisme Consultiu no Governamental”, sent l'únic organisme de les Nacions Unides creat per espanyols.
En setembre de 1975, tingué lloc en Valéncia la Conferència Internacional sobre els Sistemes de Dret d'Aigües en el Món, promoguda per Nacions Unides, en l'assistència de doscents representants de 36 països dels cinc continents. Les conclusions adoptades, foren ajustades i confirmades en 1976, en Caraques, i serviren de temari o borrador per a la reunió que en març de 1977 convocaren les pròpies Nacions Unides, en la ciutat de Mar del Plata d'Argentina, a la qual acodiren 6.000 representants de 138 països, i en la qual s'aprovà la que podríem nomenar “Carta Magna de l'Aigua en el Món”.
En els anys 1997 i 1998, la Fundació “Valéncia III Mileni” de l'Excm. Ajuntament de Valéncia, celebrà dos trobades al voltant de “La gestió de l'aigua en el segle XXI” que, confirmades pel director General de la UNESCO, En Federico Mayor Zaragoza, reuniren en la nostra ciutat a les primeres autoritats mundials sobre un tema de tanta transcendència i importància com és la gestió de be tan preat per a l'Humanitat. Com no podia ser menys, el Tribunal de les Aigües de Valéncia, esta milenària institució presa com a modèlica, cobrà en aquell moment plena actualitat ya que pel seu emblemàtic caràcter és el referent indiscutible de qualsevol estudi realisat sobre l'aigua i la seua administració pels grups humans a lo llarc de l'història.
Fon del 18 al 20 de decembre de 1997 quan en la Llonja de Valéncia es reuniren més de 30 experts iniciant un cim mundial que tindria la seua continuïtat en l'any següent de 1998. A lo llarc de tres dies els participants debateren baix la presidència de M.S. Swaminathan, Decà de la UNESCO-Costeau Ecotechnic, en tres taules redones obertes al públic i en unes atres tantes a porta tancada. El Congrés serví ademés per a retre homenage al milenari Tribunal de les Aigües de Valéncia com model dels participants per a esbossar un futur tribunal internacional en potestat per a intervindre en els conflictes internacionals que generara l'aigua de la mateixa manera que ho ha fet esta institució en l'horta valenciana durant tants segles. Els temes tractats en les taules redones giraren entorn a:
El nuevo rostro de los conflictos internacionales
Disputas sobre el acceso y uso del agua.
Logros internacionales en la gestión de recursos hidráulicos.
Mecanismos legales para la resolución de conflictos sobre el agua.
El Congrés, presidit en les seues sessions inaugural i de clausura per les primeres autoritats autonòmiques i municipals, el Molt Honorable Sr. N'Eduardo Zaplana, President de la Generalitat Valenciana i l'Ilma. Sra. Na. Rita Barberá Nolla, Alcaldesa de Valéncia, constituí tot un èxit per la representativitat i nivell dels participants en el mateix. Paralelament, una atra série d'activitats vingueren a completar les jornades del congrés:
1. Coordinada pel crític internacional d'art André Parinaud, es presentaren en exclusiva sèt maquetes escultòriques sobre l'aigua a càrrec de sèt artistes mundialment reconeguts: Armen, Yaacov Agam, Nissim Merkado, Jesús Rafael Soto, Mark digues Suvero, Benito Tarabella i Jean Verame.
2. En la jornada inaugural, es passà en la Llonja un reportage premiat per la cadena televisiva CNN sobre el Tribunal de les Aigües que en 1996 realisà un equip de periodistes de la UNESCO; treball produït en motiu del proyecte Valéncia Tercer Mileni UNESCO. Ted Turner, el fundador de la Cadena CNN, tingué paraules d'elogi per al tribunal valencià: “L'importància i el simbolisme del Tribunal de les Aigües”, únic en el món, és vital per a solucionar els problemes que se'ls plantegen als agricultors pel repartiment de l'aigua.
El Director General de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, es comprometé a elevar al màxim orgue d'esta institució els resultats de la trobada en Valéncia. De la mateixa manera, els assistents al Congrés resolgueren que "Valéncia és la sèu idònea per a la creació d'un centre internacional per a la prevenció i gestió dels conflictes de l'aigua, puix el seu repartiment és un problema urgent que provoca, cada dia en major força, desequilibris entre els diferents pobles que habiten la Terra”.
En 1998, i en el mateix èxit que tinguera el congrés celebrat en decembre de l'any anterior, de nou Valéncia fon sèu d'una segona trobada sobre “La gestió de l'aigua en el segle XXI”. El 6 i 7 de juliol, un grup d'experts, presidit per M.S. Swaminathan, es reuní baix els auspicis del programa Valéncia Tercer Mileni-UNESCO, en l'objecte d'assentar les bases d'un Centre Internacional de Gestió de l'Aigua. La missió d'este nou Centre seria la de contribuir, a través de l'investigació, a la formació, la difusió de l'informació i l'anticipació, prevenció i resolució dels conflictes hídrics, aixina com a la promoció de la conservació, l'us sostenible i un equitatiu repartiment de l'aigua. Entre les primeres tasques del centre, es trobaria la creació d'un atles dels punts crítics des del punt de vista de les amenaces a la vida de l'home i la seguritat dels aliments per culpa de la manca d'aigua.
El proyecte, confirmat pel director General de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, conduiria a la configuració d'un Centre Internacional per a la Prevenció i Gestió dels Conflictes de l'Aigua, en sèu en Valéncia que, a image del milenari Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia, reuniria als representants dels Estats i dels organismes internacionals per a estudiar el problema dels grans transvasaments, intervenint entre els llitigis de la seua distribució, ajudant a previndre'ls, constituint-se en lloc d'alts estudis i formació d'especialistes. Es tractaria d'un organisme únic en el seu gènero, d'àmbit internacional, de treball diplomàtic i científic, àrbit mediador i ètic per damunt dels interessos dels estats nacionals.
Durant la primera mitat de l'any 1998, més de trenta experts procedents de totes les parts del món (Israel, Estats Units, Espanya, Bangla Desh, Índia, China, Regne Unit, Suècia, Lesotho...), coordinats per Andras Szöllösi-Nagy, Director de la Divisió de Ciències sobre l'Aigua de la UNESCO i per Jerome Delli Priscoli, redactor cap de Water Policy i Conseller Nacional i Internacional en assunts de política de l'aigua, perfilaren les llínees d'actuació i l'estructura del Centre Internacional per a la Prevenció i Gestió dels Conflictes de l'Aigua, que es veren confirmades en el congrés definitiu, exclusivament en sessions a porta tancada, els dies 6 i 7 de juliol de 1998, per a dissenyar la dimensió i competències d'este organisme i la valoració de la situació internacional de la problemàtica de l'aigua. En anterioritat a estes dates, cal senyalar la reunió, entre els dies 3 a 6 de juny de 1998 en París, del Consell Intergovernamental del programa Hidrològic Internacional on, segons queda en el Borrador de Resolució XIII-4, es confirmaren els treballs del grup d'experts sobre l'aigua del programa Valéncia Tercer Mileni-UNESCO, proponent-se Valéncia com sèu del Centre Internacional per a la Prevenció i Gestió dels Conflictes de l'Aigua.
Les conclusions d’estos dos congressos foren enviades a la Comissió Eixecutiva de la UNESCO i presentades davant la seua assamblea General en la primavera d'hivern de 1999.