Història del Tribunal de les Aigües

Rei En Jaume I, el Conqueridor.

El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia és la més antiga institució de justícia existent en Europa. Encara que ya existira des de temps dels romans alguna institució jurídica que resolguera els problemes de l'aigua en terres de Valéncia, l'organisació que hem heretat data dels temps d'Al-Andalus i, molt possiblement, de l'época del Califat de Córdova, perfeccionada des dels primers moments de la conquista del Regne de Valéncia pel rei En Jaume.

	Rei En Jaume I

Model de justícia, reconegut per totes les ideologies, cultures i pobles que configuren la rica personalitat valenciana, ha resistit el pas dels temps; ni la Valéncia foral, ni el centralisme de nou cuny borbònic, ni les Corts de Cadis de 1812 restaren jurisdicció a este tribunal. Molt al contrari, la Constitució espanyola de 1978, el nostre Estatut d'Autonomia, la UNESCO i uns atres organismes d'àmbit internacional el valoren i tenen en gran consideració. L'escassea d'aigua per a rec en la fèrtil vega de Valéncia, admiració de viagers que a lo llarc dels segles passaren per estes terres valencianes: “...l'horta espessa i gran”, del Poema del Mio Cid”; el “...camp valencià fertilíssim, puix produïx immensa varietat de fruits...”, de J. Münzer; la “...plana deliciosa, en una regió molt fèrtil i calenta...”, de Claude de Bronseval; “el més bell jardí del món”, del Cardenal de Retz; “la naturalea pareix haver repartit allí els seus dons a mans plenes”, de. Ponz;... posen de relleu les bondats de l'horta de Valéncia i la necessitat d'una sàbia, equitativa i justa distribució de l'aigua que havia d'arribar a les 17.000 Has. de terra de regadiu a través d'un complex sistema de séquies mare, en els seus braços i filloles, “sequiols” i “sequiolets” que prenien l'aigua del ric Túria. D'ací naixqué el concepte de “fila” (etimològicament “part treta d'un tot”), que no és un volum fix d'aigua sino variable en funció del cabal total del riu.

Huit són les séquies-mare que prenen aigua del ric Túria a través dels seus assuts; pel marge dret, les de Quart i Benacher i Faitanar, Mislata-Chirivella, Favara i Rovella; pel marge esquerre, les de Tormos, Mestalla i Rascanya. Elles són les encarregades de retirar del riu la part corresponent de les 138 files en que es distribuïx l'aigua del cabal existent en el lloc que arranca la primera de les séquies, la de Quart; d'eixa manera, l'aigua arribarà fins a l'última d'elles i fertilisarà els camps corresponents sense vore's perjudicada per la seua situació. Hui, les modificacions ocasionades per la construcció del nou llit del Túria en la Solució Sur han fet variar el sistema d’assuts en l'aparició de l'Assut del Repartiment (“La Caçola”) del que prenen aigües les séquies de Rascanya, Rovella i Favara, ademés de la séquia de l'Or.

Ademés, l'organisació dels recs necessita d'una institució que cuide de l'administració de l'aigua i de l'observança de les normes en que la sabiduria i l'experiència de l'home de l'horta l'ha anat dotant.

	El Tribunal de les Aigües en els actes del Centenari de la mort del Rei Conqueridor.

Les Comunitats de les séquies es rigen per velles Ordenances, transmeses per via oral des de temps de l’Islam i escrites des de principis del s. XVIII. Una Junta administradora, triada democràticament entre tots els membres de la Comunitat, igual que el síndic-president de la mateixa, vela pel compliment estricte de les normes. Tots ells han de ser llauradors, conreadors directes de les seues terres i en coneguda fama de “home honrat”. Síndic i vocals es veuen ajudats en el seu treball pel guarda de la séquia, empleat que cuida que l'aigua arribe a totes les tandes de rec, comunicant les infraccions comeses per a que estes siguen denunciades i jujades en el Tribunal de les Aigües. El Tribunal de les Aigües està constituït pels síndics de les huit séquies, presidit per un síndic-president triat d'entre ells. (Hagué un temps en el que n'eren sèt fins que la séquia de Benacher-Faitanar es deslligà de la de Quart i passà a huit el número de síndics. Hui, la séquia de Chirivella, braç que arranca de la séquia de Mislata, constituïx comunitat a part, encara que el seu orige no arranque del mateix riu).

El Tribunal a principis del segle XX. 1909

Seria interessant que posàrem atenció en una série de detalls que expliquen el seu perfecte funcionament i la raó de la seua supervivència a lo llarc dels temps. En primer lloc, el Tribunal no només té autoritat sobre una séquia, sino sobre el conjunt de les mateixes; en segon lloc, els seus síndics han segut triats democràticament d'entre els membres regants de la seua respectiva comunitat; és dir, no es tracta d'una autoritat superior que impon als juges, sino que les bases trien al juge per a que els juge, per lo que sempre se tria als membres més honests i justs per a complir en el seu deure. Finalment, i com posa en relleu V. Giner Boira, no són els seus membres persones llegues en dret, puix, si be és cert que no són persones de formació jurídica, no són desconeixedors del dret que han d'aplicar, basat en unes ordenances que dominen a la perfecció i que constituïxen el corpus jurídic pel qual es rig cadascuna de les Comunitats de les Séquies (les seues tandes de rec, les obligacions de neteja de canals i séquies, pagament d'aportacions per a despeses generals de la Comunitat,...). Tot això explica la seua autoritat moral, la seua pervivència, el respecte que es té a les seues sentències, sempre acatades fins al punt que no ha segut mai necessari acodir a la jurisdicció ordinària per al compliment de les mateixes. Inclús, s'ha donat el cas de ser denunciat davant el Tribunal algun síndic membre del mateix, i este, en la major naturalitat, s'ha desproveït del seu brusó de llaurador, que vist en gran dignitat com toga de magistrat, i s'ha colocat en el lloc dels acusats per a esperar la delliberació i sentència i, tot seguit, ha tornat al seu lloc en el Tribunal per a proseguir l'orde del dia.

Estudiosos del dret de totes les latituts han trobat en la nostra Institució el model de funcionament jurídic que l'ha fet present en quants temes relacionats en l'aigua s'han tractat en diferents fòrums i associacions internacionals: “Water of Peace” (Washington, 1967); creació de la “International Association for Water Law”, març de 1968; “Conferència Internacional sobre els Sistemes de Dret d'Aigües en el Món” (Valéncia, 1975-Caraques, 1976); aprovació de la que podríem nomenar “Carta Magna de l'Aigua en el Món” (Mar del Plata, Argentina-1977); i, més recentment, el congrés “La gestió de l'aigua en el segle XXI”, celebrat en la Llonja de Valéncia, en decembre de 1997, dins de les múltiples activitats de la fundació Valéncia III Mileni.

El poble valencià té en alta estima a la que podem calificar, sense dubte, com la més valenciana de les institucions. En eixa semanal cita a la qual concorren ciutadans, juges, denunciats, denunciants; pero també ministres, governants, cardenals, príncips i reis, a qui es concedix l'alt honor de presidir i assistir a les sessions del Tribunal de les Aigües, tenim una més de les múltiples facetes que el poble ha sabut salvaguardar a lo llarc dels segles com a part integrant de la rica, variada i indiscutible personalitat valenciana.

El Tribunal en 2006