La s\u00e8quia de Favara, amb una dotaci\u00f3 tradicional de 14 files, neix al terme municipal de Quart de Poblet i rega les hortes del marge dret del riu T\u00faria fins a assolir la s\u00e8quia de Rovella i els arrossars de l’entorn de l’Albufera de Val\u00e8ncia. La construcci\u00f3 del denominat Pla Sud (la \u201cSoluci\u00f3 Sud\u201d) va modificar profundament el seu \u00e0mbit de reg, deixant la major part de les seves terres al sud de la nova llera del T\u00faria. <\/p>\n\n
El seu assut primitiu \u2014actualment substitu\u00eft per la presa a l’Assut del Repartiment\u2014 va quedar enterrat sota la runa de l’antic llit despr\u00e9s de les obres iniciades el 1970. Des de Mislata, la s\u00e8quia avan\u00e7ava paral\u00b7lela a la de Rovella, aproximadament per l’entorn de l’actual carrer de Brasil, continuant pels carrers Doctor Sempere i els carrers Doctor Sempere. Des d’all\u00e0 es dirigia cap a la ciutat per l’avinguda P\u00e9rez Gald\u00f3s, creuava l’avinguda del Cid \u2014on es trobava el roll de Patraix\u2014 i travessava Safranar i el barri de Sant Isidre, vorejant despr\u00e9s el Cementiri General de Val\u00e8ncia i discorrent al costat del marge esquerre de la nova llera del T\u00faria. <\/p>\n\n
Entre els seus principals bra\u00e7os hist\u00f2rics hi ha el de Jes\u00fas, el roll de Tomasot, el roll de Rosella i el bra\u00e7 de les Monges, que travessaven el barri de Malilla cap a l’entorn de les avingudes actuals d’Ausi\u00e0s March, Germans Maristes i de la Plata, abastant l’espai compr\u00e8s entre l’avinguda de Peris i Valero i la nova llera. Altres ramals secundaris van ser el roll de la Barca, el de Segarra, el de Boira, el de Lloseta, la s\u00e8quia del Rei i el bra\u00e7 de Pataca. <\/p>\n\n
A l’altra banda de la nova llera, la s\u00e8quia de Favara continua desplegant una \u00e0mplia xarxa de bra\u00e7os, sequiols i sequiolets<\/em> que reguen les hortes d’Alfafar, Benet\u00fasser, Massanassa, Catarroja i Albal.<\/p>\n\n Hist\u00f2ricament, Favara ha estat una de les s\u00e8quies de major dimensi\u00f3 i cabal de la Vega de Val\u00e8ncia, fet que explica la riquesa del seu patrimoni hidr\u00e0ulic: partitres, molins, lleng\u00fces i altres infraestructures. La seva antiguitat est\u00e0 documentada des de l’\u00e8poca isl\u00e0mica, i molts d’aquests elements tenen l’origen en aquell per\u00edode. L’assut original se situava al terme de Quart de Poblet, prop de Mislata, i va desapar\u00e8ixer amb les obres de la canalitzaci\u00f3 del T\u00faria i el Pla Sud. <\/p>\n\n Entre les singularitats destaca l’exist\u00e8ncia d’una de les poques infraestructures hidr\u00e0uliques subterr\u00e0nies de la Vega: un sif\u00f3 constru\u00eft al tram final del sistema per salvar el barranc de Torrent o Massanassa i conduir l’aigua fins als termes de Catarroja i Albal.<\/p>\n\n La seua proximitat a la ciutat de Val\u00e8ncia va afavorir tamb\u00e9 la instal\u00b7laci\u00f3 de nombrosos molins al llarg del seu recorregut, tant en \u00e8poca medieval com en segles posteriors, cosa que en refor\u00e7a la rellev\u00e0ncia hist\u00f2rica dins del conjunt de s\u00e8quies tradicionals de l’horta.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2743,"template":"","meta":{"_acf_changed":false},"class_list":["post-2718","acequia","type-acequia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tribunaldelasaguas.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/acequia\/2718","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/tribunaldelasaguas.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/acequia"}],"about":[{"href":"https:\/\/tribunaldelasaguas.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/acequia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tribunaldelasaguas.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2743"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tribunaldelasaguas.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2718"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}